• Calendari

    Abril 2010
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « març   maig »
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    2627282930  
  • Mapa

Entrevista a Xavier Costa, president i impulsor de la plataforma Cerdanyola Decideix

Xavier Costa, president de la plataforma Cerdanyola Decideix

– Primer de tot: quan penseu realitzar la consulta a Cerdanyola del Vallès?

El nostre objectiu està en el 20 de juny, però això si la participació de l’acte del 14 d’abril ens indica que tenim la suficient complicitat en la població per recolzar la proposta.

– Però la plataforma Cerdanyola Decideix ja porta uns mesos en funcionament…

El nucli originari de la gent que estem a CERDANYOLA DECIDEIX parteix d’un petit grup de cerdanyolencs que ens vam trobar a l’acte de 10.000 a Brusel.les. A partir d’aquella fita vam continuar mantenint el contacte sense una finalitat precisa, varem restar expectants a les experiències d’Arenys i a les Consultes d’Osona, i fou després d’aquestes que ens vam plantejar que seria una llàstima que Cerdanyola no participés d’aquest moviment.

– Sou gent de diversos àmbits polítics i socials…  Tu mateix no tens filiació política, veritat?

No he tingut mai carnet de cap partit, tot i així i a tall d’independent i he estat a dues llistes electorals a les municipals, i de dues distintes formacions. Una de les coses que fan interessants els fets de les consultes es que es produeixen com un moviment transversal a distintes afinitats ideològiques i que alhora recullen molta gent desencisada de la dinàmica actual dels partits.
De fet el moviment de les consultes té com a principal objectiu deixar palès que els polítics del nostre país, els politics que compten amb cotxe oficial i dietes, no estan fent la feina per la que varen ser escollits i es per això que es crea la necessitat d’endegar un moviment des dels moviments socials.

– Les entitats i el món associatiu també s’hi afegeixen?
Sense ells seria impensable embarcar-se en aquesta aventura. És notori que els moviments socials han minvat en intensitat des dels darrers anys del franquisme, les associacions de veïns no tenen la vitalitat que tenien abans, però una iniciativa d’aquest tipus s’emmarca en la mateixa dinàmica de treball que els és pròpia.

– I els joves i els immigrants de Cerdanyola, com perceben aquest iniciativa?

El tema dels joves i dels immigrants són dues realitats distintes.

Pel que fa als joves, els del tram dels 18 als 30, estan en el moviment amb tota l’empenta i il•lusió. Després tenim el tram de 45 cap amunt, que som els que ja estem curtits en altres batalles. Per tant, on flaqueja és en el tram entremig, però es qüestió de generar l’onada en un primer moment i desprès que ens empenti a tots.

Quant al sector de la immigració, hem tractat totes les associacions de nouvinguts, llatinoamericans, magrebins, països de l’est. Tots ells veuen la iniciativa amb molta curiositat i alguns d’ells aposten a jugar-hi decididament.

– Hi ha barris i zones desfavorables “d’entrada” o això creus que és un tabú?
El que hi ha és un efecte de piràmide de maslow. Hi ha barris on davant d’una situació de crisi econòmica no es plantegen aventures que no sigui arribar a fi de mes.

– El 14 d’abril realitzareu un acte important de presentació, amb ponents com el Carles Móra i personalitats de la ciutat. Fins ara quina havia estat la vostra activitat?

Un cop constituïda legalment la nostra entitat, “CERDANYOLA DECIDEIX”, cosa que porta molt d’enrenou burocràtic, ha estat una activitat de connectar amb els moviments socials de la població, AVV, partits polítics, centres d’ensenyament, etc.
Estem en una tasca bàsicament de divulgació, a fi d’incidir en la idea de que es tracta bàsicament d’un fet democràtic més que ideològic.

– L’objectiu de l’acte és reclutar 400 voluntaris per realitzar la consulta sobre la independència de Catalunya, oi?
Arribar a una xifra similar de voluntariat és bàsic per a una població com la de Cerdanyola, i també de manera evident disposar d’uns fons econòmics al voltant del 12.000 €. Per sufragar despeses.

– S’hi ha sumat persones per conviccions democràtiques que no optarien per la independència però creuen sincerament en el dret a decidir i l’autodeterminació?

En aquest moment hi ha expectant tot de gent que ni tant sols s’havien plantejat el tema, i que ens han assegurat que vindran a votar, i algunes que estan clarament pel NO i es plantegen fer-ne campanya.

– Quines persones de renom a Cerdanyola s’hi han donat suport a la realització de la consulta?
• Joan Sola, Premi d’honor de les lletres catalanes.
• Victor Aleixandre, periodista i escriptor.
• Victor Cucurull, dinamitzador cultural.
• Miquel Sánchez, historiador i escriptor de Cerdanyola.
• Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt.
• Ramon Sauló, cantautor de Cerdanyola.
• Gerard Sesé, músic.

– I la major part dels partits de disciplina catalana també… no és així?

Efectivament Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC, la CUP, Maulets, Convergència democràtica, , i amb confiança que se n’afegeixin d’altres.

– Creus que aquesta consulta revitalitzarà la vida política i la implicació social del teixit de Cerdanyola?

Ja ho està passant, el sol fet de posicionar-se a favor o encontra crea un debat intern dins les entitats

– Una revolta democràtica davant el desinterès i la desconfiança després de tants anys de quietisme, corrupció i renúncia?

És que de fet, la tasca d’impulsar  les consultes correspondria a les institucions que ens representen, i precisament ha estat el seu immobilisme i la dels partits que les governen que ha generat la necessitat del teixit associatiu de posar-se en marxa.

Entre d’altres finalitats hi ha la de deixar palès que les institucions no estan a l’alçada del que demanda la població.

– Veurem aviat una Cerdanyola en què grups com  la Penya Flamenca i els col•lectius de nouvinguts apostin pel Dret a Decidir, decidir sobre les autopistes, infraestructures, recursos, economia …  Serà així?

Si més no, aquesta és la intenció, a Cerdanyola, com a d’altres municipis existeixen problemàtiques greus ( en el cas de Cerdanyola el tema dels abocadors, els canvis urbanístics, són casos  paradigmàtics), que, per comoditat dels qui ens governen, s’ha incentivat la poca participació i la desmotivació de la població.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: